Butlletí Natus

CANVI CLIMÀTIC

França acollirà i presidirà la vigèsima primera Conferència de les Parts de la Convenció Marco de Nacions Unides sobre el canvi climàtic de 2015 (COP21/CMP11).

Des de finals dels anys 80 s'ha donat a conèixer la importància que tenen els hàbits humans sobre el clima, com afecten negativament els nostres costums i forma de vida basada en un model d’energies provinent de recursos fòssils que no només fa que aquests s’esgotin si no que contribueixen a l’escalfament global del planeta.

Sembla curiós el fet que la tecnologia ha avançat moltíssim i tenim a la nostra disposició eines per poder combatre la situació, i si bé potser no és pot revertir els danys ja causats si podem deixar d’empitjorar la situació. Quin és el motiu pel qual estem tan endarrerits en aquest sentit? Les administracions, lluny de col·laborar a intentar pal·liar aquesta situació posen entrebancs com la última llei aprovada on es penalitza l’autoconsum. Val a dir que hi ha països en el qual el compromís es veu clarament i que hi dediquen esforços per tal d’aplicar mesures preventives i correctives, malauradament el nostre país està lluny d’això.

El principal agent sobre el canvi climàtic es la utilització del petroli, un combustible que a més de fer estraus sobre el nostre planeta donat l’ús que li donem ha generat i genera innumerables guerres. La lluita pel poder econòmic sembla no acabar mai, potser quan ens solidaritzem amb el nostre planeta començarem a solidaritzar-nos entre nosaltres mateixos.

Sembla que en els últims anys la ciutadania comença a comprendre que la societat actual no s’aguanta per enlloc i que cal un canvi de direcció cap a un model més sostenible en tots els sentits, si bé és cert que hi ha certa resiliencia al canvi cada vegada més de nosaltres busquem alternatives a tot allò que ens intenten imposar buscant el benefici propi de certes persones.

Es necessari que fem sentir la nostra veu, les nostres peticions comuns ben alt per tal que a París ho escoltin. Volem un món sostenible, volem energies renovables, volem solidaritat i respecte, volem que tothom pugui viure de forma digna amb accés als serveis bàsics i conviure en pau i armonia amb el nostre planeta.

Tània Vicens. Membre de l'Associació de Naturalistes de Girona

                                        NOTÍCIES

"Cuc de Macaon" de David Marfil

1er premi de la categoria General del 28è Concurs de Fotografia Naturalista

Un total de 838 fotografies han participat a l'edició 2015 del Concurs de Fotografia Naturalista que organitza l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG), el que significa un augment de la participació del 30% respecte l’any anterior. En aquesta edició s’ha mantingut el format Instagram, que es va adoptar l’any passat amb l'objectiu d'aprofitar els beneficis de les noves tecnologies i facilitar la participació de totes les persones interessades en la fotografia naturalista, expertes o amateurs.

Per categories, s'han presentat 389 fotografies a la categoria General, 222 a la categoria Aigua, Natura i Costa Brava, 101 a la categoria Riu Ter, 47 a la categoria Mobilitat Sostenible i 45 fotografies a la categoria Foto Denúncia.L’ANG es mostra molt satisfeta amb l’augment del nombre de participants i de fotografies d’aquesta edició, i a més, destaca la qualitat de les imatges rebudes.

Categoria General: PRIMER PREMI, de 400 €, trofeu i diploma a la fotografia titulada:"Cuc de Macaon" de David Marfil Raurell. 

Categoria Aigua, Natura I Costa Brava: PRIMER PREMI, de 400 euros a la fotografia titulada: “Bellesa perillosa” de Anna-Maria Canudas Teixidó; SEGON PREMI, de 200 euros a la fotografia titulada: “Solta el blau” de David Marfil Raurell. 

Categoria Riu Ter: PRIMER PREMI, de 200 euros, diploma a la fotografia titulada: “Blue calm” de Xose Manuel Casal Luis; SEGON PREMI, de 150 euros i diploma a la fotografia titulada: "Sau” de Santa Pou Casasas; TERCER PREMI, de 100 euros i diploma a la fotografia titulada: “Merla d’aigua al Pont de la Barca de Girona” de Miguel Angel Fuents Rosúa.

Categoria Foto-Denúncia: PRIMER PREMI, de 100 euros i diploma a la fotografia titulada: “Cigüeña accidentada en el nido” de Eduardo Blanco Mendizabal.

Categoria Mobilitat Sostenible: PRIMER PREMI: un lot de productes per la bicicleta, una anualitat d’associat a Mou-te en bici i diploma “Vida sostenible musical” de Sergio López.

Com a novetat en aquesta edició, i per celebrar els més de 500 seguidors a Instagram de l’ANG, els participants del concurs també han pogut optar al sorteig d’un menú de migdia i accés al Spa de l’Hotel & Spa “LA CENTRAL” de Maçanet de Cabrenys.

El jurat que ha fet la selecció de les 25 fotografies finalistes i premiades ha estat format per Xevi Güell (fotògraf professional), Joan Font (naturalista i fotògraf), Judit Iglesias (sòcia de l’Associació de Naturalistes de Girona), Ponç Feliu (membre del Consorci del Ter) i Carles Borrell (fotògraf professional i membre de la Plataforma Mou-te en Bici).

L’exposició de les fotografies finalistes i premiades en el 28è Concurs de Fotografia Naturalista es podrà visitar a partir del mes de gener de 2016. Les dates i llocs es concretaran pròximament a www.naturalistesgirona.org/fotografia. 

En aquest lloc web també es podran consultar les imatges que formen part de l’exposició.El Concurs de Fotografia Naturalista està organitzat per l’Associació de Naturalistes de Girona, amb el suport de l’Ajuntament de Girona, el Consorci Costa Brava, el Consorci del Ter i la Plataforma Mou-te en Bici. Compta amb la col·laboració d'AEFONA, la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura, Picapedrers i Marbristes Balliu, l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, Microgestió, el portal www.fotonatura.org i la Generalitat de Catalunya.

Del 30 de novembre a l'11 de desembre se celebra a París la cimera COP21 de la Convenció sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides. S'estan realitzant accions ciutadanes a tot el Món per pressionar els governs en favor d'uns compromisos ferms per frenar l'escalfament global. 

Els dies 28 i 29 de novembre concentren les accions a Catalunya, "UNA FULLA PEL CLIMA - Aturem l'escalfament" i la "BICICLETADA POPULAR - Accions de suport a la Marxa Mundial pel Clima" són les accions que han preparat diferents organitzacions a Girona.

Segons dades del propi Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC; organisme científic internacional que estudia el canvi climàtic i les respostes necessàries per aturar-lo) abans del 2050 cal reduir un 50% els gasos d'efecte hivernacle (GEH; p.ex. diòxid de carboni de la combustió de carburants del transport i de la calefacció), per tal d'evitar que la temperatura mitjana de la Terra augmenti més enllà de 2ºC durant el segle 21. 

Es considera que creuar aquest llindar comportaria conseqüències desastroses per la supervivència humana en molts indrets del planeta. Malauradament al ritme actual de consum d'energies contaminants (carbó, petroli, gas natural) el 2030 ja s'haurà superat el pressupost de GEH disponible fins el 2050 que permetria mantenir l'escalfament global sota control. Davant d'això la responsabilitat dels països industrialitzats és màxima, ja que generen el 41% dels gasos responsables del canvi climàtic, mentre que no arriben al 20% de la població. Per això, en països com el nostre la reducció dels GEH pel 2050 ha de ser del 80 al 95% segons l'IPCC. En aquest repte, els pobles i ciutats tenen un paper cada cop més rellevant, ja que avui dia més del 50% de la població mundial viu en assentaments urbans i s'hi produeixen el 70% de les emissions mundials d'efecte hivernacle.

Les comarques gironines són pioneres al Món en el compromís municipal a rebaixar la despesa energètica i els GEH pel 2020, amb 200 ajuntaments adherits al Pacte d'Alcaldes, una campanya europea de lluita contra el canvi climàtic des de l'àmbit local. La ciutat de Girona va ser la segona a la demarcació en sumar-se a aquesta iniciativa, però tot i tenir un Pla d'Acció d'Energia Sostenible aprovat des del 2011, durant la legislatura 2011-2015 l'Ajuntament en va fer cas omís i es va desentendre del deure d'executar-lo, actualitzar-lo, monitoritzar-ne els resultats i rendir comptes a la ciutadania sobre el seu compliment. 

Per tot això el passat mes d'abril, l'ANG va impulsar una moció, aprovada per unanimitat per l'Ajuntament de Girona, que incloïa entre d'altres les següents actuacions com a més urgents:

Revisió del Pla Local de Mitigació del Canvi Climàtic Contractació d'empreses que tinguin compromisos ambiciosos de reducció de les seves emissions de GEH i que no inverteixen al sector dels combustibles fòssilsRedacció d’una ordenança municipal que estableixi criteris de construcció energèticament eficients en els edificis de nova construccióExecució de forma urgent aquelles accions del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Girona que tinguin major incidència en la reducció d’emissions de GEHCreació d’una oficina permanent dins l'Ajuntament que doni solució a la pobresa energèticaSet mesos més tard i davant la COP21 les entitats gironines volen conèixer quin és l'estat d'execució d'aquestes actuacions. 

Per això s'ha formulat una sol·licitud d'informació a l'Àrea de Sostenibiltiat de l'Ajuntament de Girona, tot incidint que la resposta s'hauria de fer pública i l'abast de tota la ciutadania. Així mateix, per la resta de punts de la moció s'han de definir dates d'execució. Les 33 entitats signants d’aquest comunicat insten l'Ajuntament de Girona a exercir el rol de lideratge en matèria de canvi climàtic esperable d'una capital de demarcació, esdevenint així el referent a seguir pel conjunt de la societat i localitats de les comarques gironines.

Per això, des de l'ANG i la resta d'entitats sotasignants d'aquest comunicat, instem l'Ajuntament de Girona a l'activació immediata d'una política de canvi climàtic valenta, amb objectius anuals clars, públics, mesurables i de verificació obligada, per tal d'accelerar la imprescindible transició cap a una societat baixa en carboni que ens marquen la UE i la comunitat internacional. 

És molt urgent actuar en l'àmbit de l'eficiència energètica dels edificis i intensificar les mesures per reduir el transport en vehicle privat, tant a nivell intern de la ciutat, com al conjunt de l'Àrea Urbana de Girona i dels municipis de la demarcació, si realment es vol que Girona contribueixi a aturar l'escalfament global. 

Per això, impulsem l'Acció "Una Fulla pel Clima", per recollir les impressions ciutadanes a favor d'un model de pobles i ciutats que protegeixin el clima de les generacions futures, evitant així un sobreescalfament de la regió que porti a escenaris d'aridesa i degradació ambiental com el que representa el tronc sec i mort emprat per l'acció.

Què pots fer tu? 

Fes-te soci o fes un donatiu i ajuda'ns a aconseguir un nou model energètic 

Signen: 350 BCN, Assemblea de Joves del Gironès, Associació de Naturalistes de Girona, Associació Elsa, Integració Candidatura d'Unitat Popular de Girona, Càritas Diocesana de Girona, CCOO, Compromís amb Girona, Coordinadora d'ONG de les Comarques Gironines, Escola d'Adults de Girona, Escudella Solidària, Facultat de Ciències de la UdG, Fundació Ser.GI, Iaiofalutes, IAEDEN-Salvem l'Empordà, Independents per Salt, Iniciativa per Catalunya-Verds, Esquerra Unida i Alternativa Intersindical, Alternativa de Catalunya, Justícia i Pau, La Guerrilla Comunicacional, Mancomunitat de Santa Eugènia-Can Gibert, Mou-te en bici, Moviment Democràtic de Dones, Moviment per la Justícia Climàtica, Nucli Paolo Freire de la UdG, Observatori Ciutadà Municipal de Girona, PAH de Girona i Salt, PAH-Gironès, Podemos, Procés Constituent, Som Energia, UGT Comarques Gironines, Xarxa pels drets socials.

TEMA CENTRAL

Pròximament farà 10 anys de la publicació del llibre de l’Al Gore “An inconvenient Truth” i quasi 7 de la massiva projecció de la pel.lícula “Home” de Yann Arthus Bertrand. Ambdòs són personatges controvertits i que generen crítiques per la manera com enfoquen les solucions al problema (capitalisme verd o simplement “green washing”). Ningú negarà però el gran ressò mundial de les seves campanyes d’alerta sobre l’evolució del canvi climàtic que van provocar en aquell moment que molts ciutadans passessin a l’acció. I aquí és on comença la part més interessant, quan no es deixa el problema en mans de grans interessos econòmics ni governs al seu servei i es tira pel dret.

L’octubre passat va fer 5 anys de la famosa campanya 10-10-10 per part de 350.org (moviment ciutadà mundial contra el canvi climàtic), 350 ppm de CO2 era la quantitat que podia suportar l’atmosfera per tal de que el canvi climàtic fos un procés reversible. Cal dir que a dia d’avui, a punt de tenir lloc la Cimera mundial pel canvi climàtic de Paris COP21, ja s’ha superat amb escreix i estem a 450 ppm. Hem d’anar lluny i hem d’anar molt ràpid.

Aquest Desembre farà també 5 anys que va néixer la Cooperativa de consum i producció d’energia renovable Som Energia a Girona. Ha passat aquest temps i el canvi climàtic no només no s’ha frenat sinó que cada vegada és més evident i devastador. Cada cop són més els que estan preocupats per la problemàtica i que estan disposats a fer alguna cosa per canviar-la. Però també cal ser conscients de l’escala a la que es produeixen els èxits i del llarg camí que queda per tal que aquests tinguin algun altre impacte més enllà del moviment social que generen.

Sí, cada cop són més els ciutadans que opten per la opció de consumir electricitat 100% renovable i es fan socis de cooperatives com Som Enegia o opten per ser clients d’altres comercialitzadores com Hola Luz, Gesternova, o d’altres que estan sorgint. Sí bé és cert que si tots els ciutadans fessin aquest pas, no hi hauria suficient electricitat verda i s’haurien de sustituir centrals fòssils o nuclears per noves centrals de renovables, però cal ser realistes i saber que això queda lluny doncs aquests ciutadans per ara encara representen un tant per cent molt reduït de tot el mercat elèctric. És a dir, no s’ha aconseguit amb això canviar el model energètic i és més, estem en un estat molt pitjor que no al 2010: eliminació de les primes a les renovables, canvis legislatius desfavorales amb efecte retroactiu, aprovació del Real Decret d’autoconsum amb el peatge al sol i les traves burocràtiques associades, la llista és llarga.

Per aquesta mateixa raó i d’altres tant o més importants com la sobirania energètica, Som Energia sempre ha perseguit l’objectiu de generar amb plantes pròpies l’electricitat que utilitzen els seus socis. És precisament per això, que moguda per aquesta inquietud, ha sorgit el projecte Generation kWh. Contrarestrant amb la immobilitat que hi ha des dels últims anys, on degut a l’eliminació de tot tipus d’ajudes a les renovables, no s’han promogut noves instal.lacions, el projecte vol impulsar la primera planta fotovoltaica conectada a la xarxa sense cap mena d’incentiu ni ajuda i això és tot un repte. Es tracta d’una instal.lació de 2MW a Alcolea del Rio, Província de Sevilla.

És ni més ni menys que un sistema d’autogeneració col.lectiva d’electricitat renovable. Tots els socis que hi volen participar, adquireixen unes Accions Energètiques en relació a l’electricitat que utilitzen anualment per valor de 100€ l’acció. Amb totes les aportacions, Som Energia construeix les plantes de generació de diverses tecnologies com fotovoltaica, eòlica i minihidràulica i es garanteix que aquesta aportació es retornarà en 25 anys a un 0% d’interès i, proporcionalment a les accions energètiques adquirides pel soci li correspon durant 25 anys, una quantita de l’electricitat produïda a preu de cost, cosa que es tradueix en un estalvi a la factura. A desembre 2015, més de 1500 socis ja han aportat uns 1.400.000 euros dels 2.000.000 que val aquesta planta.

El Generation kWh és una alternativa també a l’autoconsum individual, ja sigui per les traves i barreres imposades pel Govern, o per d’altres motius com viure de lloguer o no tenir espai disponible, entre d’altres...O simplement per creure que les solucions col.lectives són molt més potents per fer front a grans reptes com el de frenar el canvi climàtic.

Nuri Palmada, tècnica de projectes de Som Energia

OPINIÓ

Per salvar el món, necessitem el sol

Ens trobem davant un gran repte: la transició d’una societat basada en energies fòssils, centralitzada en mans de grans multinacionals cap a una societat basada en energies renovables, descentralitzada i en mans de la ciutadania.

Sabem que hem d’actuar en aquesta direcció des de fa dècades però podem concloure que hem fet molt poc, massa poc.

L´excepció són els pocs països (com Dinamarca, per exemple) que han fet una planificació a llarg termini i es troben en el bon camí cap a una societat sense combustibles fòssils, Espanya malauradament no és una excepció.

I això que vivim en una societat democràtica i “relativament” pròspera. Em fa patir quan penso en els països pobres, que no són els responsables del nivell actual de CO2 a l´atmosfera, que no tenen els recursos que tenim nosaltres. Tenen tot el dret de continuar cremant petroli, gas i carbó per desenvolupar la seva societat i intentar treure de la pobresa als centenars de milions de persones en el món que no tenen res.

I han de mantenir aquest dret, no tant de cremar combustibles fòssils, si no d’accedir a una energia segura i estable que els permeti una millora en les seves condicions de vida.

Es parla molt de l´estalvi energètic. Hi ha molt per fer, però també hi ha               l´experiència pràctica que cada vegada que trobem una manera d’estalviar trobem una altra activitat que ens fa consumir més. Per exemple, ara mateix tenim cotxes molt més eficients que abans, però fem molt més kilòmetres. És el que s’anomena la paradoxa de Jacobs que quan millorem l’ús d’una cosa, el que fem és augmentar-ne el seu ús!

Què ens podria salvar? De les 3 tecnologies renovables madures només hi ha una que és a l´abast de tothom: la fotovoltaica. L´eòlica només funciona en algunes zones i sempre tindrà cert impacte; i d’igual manera la hidroelèctrica. Només la fotovoltaica és lliure i està disponible per a qualsevol ciutadà. A més, tecnològicament és molt senzilla i funciona cada any millor a nivell de cost per kWh, inclús a petita escala.

Crec que només si som capaços de produir energia fotovoltaica molt barata a petita escala i a l’abast de tothom, seriem capaços de convèncer-nos que ja no té sentit explotar el petroli, el gas o el carbó.

Sento que és la nostra obligació moral facilitar aquesta transició. D'una altra manera, no tenim cap dret a queixar-nos que la Xina, India o qualsevol país pobre continuï cremant el que cremen.

Com ho podem fer? Aplicació massiva i continuada de la tecnologia amb               l´esperança que continuï funcionant la llei Swanson en les properes dècades. (Swansons Law* https://en.wikipedia.org/wiki/Swanson%27s_law)

Els governs, ajuntaments, empreses, institucions i nosaltres mateixos hauríem de fer tot el possible per facilitar l´aplicació. Ja hem consumit el nostre pressupost de CO2, ara toca fer alguna cosa pels demés.

*el preu dels mòduls solars fotovoltaics tendeix a caure un 20% per cada duplicació del volum enviat acumulatiu. Al ritme actual, els costos de reduir a la meitat cada 10 anys. La Llei porta el nom de Richard Swanson.

Gijsbert Huijink, Gerent de Som Energia

RECOMANACIONS

Paddling to Alaska

Rai Puig ha viatjat 3 mesos en solitari i caiac de mar per un dels racons més salvatges del planeta, l'Inside Passage, un conjunt de canals, fiords i illes que protegeixen les costes occidentals d'Amèrica del Nord, del desafiant oceà Pacífic. L'aventura, ara, és un documental.

Vine a la presentació d'aquest documental al Green Drinks Girona

Dia: 1 de desembre 2015

Hora: 18:00

Lloc: Aula Magna de la Facultat de Ciències (UdG)