Butlletí Natus

L'AIGUA ÉS VIDA

Aquesta frase és el resum precís de la base de la biodiversitat, atès que és en aquest medi líquid que neixen, creixen, viuen i moren una immensitat d'essers vius, i que no ho poden fer en els altres líquids. 

Però avui en dia, i tant a causa del canvi climàtic com de l’acció humana a voltes negativa, estem en franca davallada de biodiversitat perquè malmetem l’aigua que fem passar per canonades, tant si es per usos domèstics com industrials, que tornem bruta –cal depurar- i amb una forta càrrega d’acidifició al medi natural, per tant canviem les plantes de les ribes del rius i recs, com dels animals que podrien viure-hi. 

L’aigua plujana s’escola pertot arreu , i li hem canviat el seu camí fent parets (preses), canals, desviacions de curs; no deixem que mulli la terra convertint-ne hectàrees senceres en carrers i teulats urbans o industrials. Si és que hi ha algú que en te guanys, la majoria ho perdem tot: perdem biodiversitat.

La primavera convida anar a passeig per camins i carreteres dels nostres verals; però ara no trobem fotges a on hi crien gripaus, granotes i salamandres, –en veiem estols de capgrossos-; a causa del anomenat "progrés" hem allisat els camins i carreteres i les hem asfaltat. 

Per tant no hi ha les bassetes, i que al assecar-se, els seus habitants que non havien acabat el cicle o havien guillat cap a les vores, servien per menjar a ocells, lirons, ratolins, serpetes, etc. i a altres animals, que a la vegada eren consumits per els més grossos; tots en treien profit, la naturalesa ho sabia repartir. Es que la cadena de la vida comença a l’aigua; l’aigua és vida.

Lluís Ball-llosera. President de l'Associació de Naturalistes de Girona

Notícies

Un cicle d'activitats relacionades amb els ecosistemes aquàtics continentals vol apropar el públic general als diferents tipus d'aquests espais i exposar la importància de la seva conservació. Donar a conèixer el patrimoni natural format per a basses, aiguamolls i rius ajudarà a fomentar un ús més respectuós dels espais naturals i també a estimular una ciutadania crítica amb les afectacions que pateixen aquests espais.

Després de la bona experiència que les dues entitats ecologistes vam tenir fa dos anys amb el projecte compartit "SOSpeix, Els Límits del Mar", enguany hem decidit presentar-nos de nou conjuntament a les subvencions per a projectes d'educació i sensibilització ambiental que convoca el Departament de Territori i Sostensibilitat per ajudar al Tercer Sector Ambiental. Enguany les temàtiques dels projectes a subvencionar podrien ser dels àmbits de la conservació dels ecosistemes aquàtics continentals, litorals o marins, de la conservació dels boscos antics, vells i madurs de Catalunya, de valoració dels serveis ambientals dels ecosistemes forestals o de la lluita en contra del malbaratament alimentari. Havent treballat l'àmbit marí en el darrer projecte, per a aquesta convocatòria hem escollit el tema de l'aigua dolça.

Els ecosistemes aquàtics continentals de Catalunya cada vegada estan més amenaçats per causes majoritàriament provocades per l'actuació humana. Molts d'aquests espais estan en perill de desaparició i contaminació amb la conseqüent reducció de la biodiversitat associada a aquests hàbitats. A la vegada no estan suficientment protegits. El projecte La Vida a l'Aigua Dolça vol apropar els rius, basses i aiguamolls de casa nostra i la seva flora i fauna al públic general mitjançant activitats de lleure, xerrades i cursos on experts i especialistes del tema, alguns d'ells vinculats a les nostres entitats, explicaran el seu estat ecològic actual, perills i mesures de protecció. L'objectiu és conscienciar a la població de la singularitat d'aquests ecosistemes i de la seva importància per a la conservació de la biodiversitat.

Els ecosistemes d'aigua dolça són especialment vulnerables per la seva condició de temporalitat lligada al règim hídric mediterrani. Si a aquesta manca, podríem dir natural d'aigua hi afegim la sobreexplotació i contaminació (assecament de pous, salinització, contaminació d'aqüífers per nitrats i un llarg etcètera), resulta que molts d'aquests ambients hagin desaparegut o només en quedin reductes. A la vegada, aquests espais sovint són destins de lleure i donar-los a conèixer, potenciar el seu estudi i mostrar-los a un públic inexpert servirà també per fomentar un ús respectuós i per potenciar lleis i polítiques de protecció d'aquests espais.

Així, les activitats programades cobreixen una gran ventall de temàtiques, inclouen sortides per a tots els públics i compten amb la participació d'experts i coneixedors dels espais en qüestió: sortides per conèixer els ocells, amfibis i la flora associades als ecosistemes aquàtics continentals, visites guiades d'ecosistemes en espais en custòdia agrària, jornades de voluntariat ambiental en espais en custòdia de territori, i cursos per aprofundir els coneixements científics. Es pot seguir l’actualitat del projecte i el calendari d’activitats a la web www.iaeden.cat/la-vida-a-laigua-dolca/ i al twitter @viscalabassa.

El suport administratiu ens permet desenvolupar més activitats de les que ja fem habitualment, oferir un ventall de propostes que tenen un cost més elevat (per lloguer de material, contractació d'especialistes, etc.) i, a més, oferir-les a preus molt econòmics o fins i tot gratuïtament.

La campanya, impulsada per la Fundació ENT, l’Associació Naturalistes de Girona i Espai Ambiental, es realitza a nivell de Catalunya i té per objectiu sensibilitzar la població sobre el malbaratament alimentari.

Cada any es llencen a Catalunya més de 250.000 tones d’aliments, fet que suposa un gran malbaratament de recursos naturals i importants pèrdues econòmiques. Aquest és el mal que la campanya impulsada per aquestes tres entitats pretenen posar de relleu i denunciar.

Amb la voluntat que surtin a la llum les causes del malbaratament alimentari, relacionades amb la pèrdua de valor ambiental, cultural i econòmic dels aliments, treballaran en la sensibilització de la població sobre la importància que l'aprofitament dels recursos. El tipus de consum que fem, el malbaratament alimentari i, sobretot, la pèrdua de valor dels aliments serien la causa subjacent d'aquesta problemàtica.

Per als col·lectius impulsors, és important comprendre el valor dels aliments:

Ambiental: perquè s’utilitzen molts recursos per produir-los (aigua, adobs, maquinària) i quan es llencen esdevenen un residu que cal gestionar.

Cultural i social: perquè els aliments (cultivar-los, cuinar-los, menjar-los) són al centre de la cultura i de la identitat dels pobles. En moments de crisi com l’actual, els aliments també tenen un valor social important.

Econòmic: perquè el consum d’aliments és una de les principals despeses econòmiques de les famílies, que a més ajuda a sostenir el sector agroalimentari. El malbaratament d’aliments suposa una pèrdua de centenars de milers d’euros a l’any a Catalunya.

Informació, formació, àpats populars i estímul de les bones pràctiques a nivell professional

Amb la finalitat de lluitar contra el malbaratament alimentari, les tres entitats han obert un espai web (www.elvalordelsaliments.cat) que s’anirà omplint de dades i continguts a mesura que avanci la campanya. També s'hi anunciaran les diferents activitats i accions que es duran a terme.

Les activitats emmarcades dins la campanya van des de l’impuls de circuit estable d’aprofitament solidari d’excedents del petit comerç gironí, a xerrades divulgatives sobre el valor dels aliments per a les entitats que ho demanin, formació sobre prevenció del malbaratament al sector de l’Hostaleria de Girona, àpats d’aprofitament i espigolades.

El valor dels aliments a Girona

L'Associació de Naturalistes de Girona fa temps que treballa sobre la problemàtica del malbaratament alimentari. En els anys precedents han destacat les accions realitzades a través de la campanya La Manduca no Caduca, que van consistir principalment en Jornades d'Aprofitament, amb àpats populars, xerrades, concursos i altres activitats obertes. En la campanya d'enguany les accions arribaran a més sectors, i sortiran també del marc de la ciutat per estendre’s per les comarques gironines.

Així doncs es preveuen dos àpats d'aprofitament:

- 17/05 Esmorzar popular dins el la Marxa Popular del Montgrí organitzada pel Festival Ítaca, a Torroella de Montgrí.

- 06/06 Dinar de sobrats a Banyoles, dins les activitats del mes del Consum Responsable organitzat per l'associació Limnos.

Una altra activitat, específica per a Hostaleria, consistirà en una formació professional per promoure les bones pràctiques d'aprofitament i sostenibilitat d'aquest sector, a través d'un curs organitzat conjuntament amb l'Associació d'Hostaleria de Girona.

Pel que fa als comerços, a més d'implicar-los en les recollides per als àpats populars i tallers de la campanya, s'estudiarà la manera d'anar implantant circuits d'aprofitament estables que evitin el malbaratament dels descarts comercials.

La darrera de les activitats serà una espigolada, o sigui, una recollida de fruites o verdures que són comestibles però que l'agricultor no pot vendre degut a la sobreproducció, a que s'han deformat, perquè tenen alguna petita tara o simplement, perquè no arriben a la mida correcta per ser venudes.



L'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i la Institució Alt Empordanesa per a l’Estudi i Defensa de la Natura (IAEDEN)–Salvem l’Empordà presenten al·legacions al Pla rector d’ús i gestió de l’àrea protegida de les Illes Medes. Aquestes dues organitzacions demanen ajornar l’aprovació de la modificació d’aquest PRUG, i que es tramiti un nou PRUG que tingui com a objecte real la conservació i preservació dels espais natural de les Illes Medes, en comptes d’afavorir els interessos de les empreses que realitzen les activitats subaquàtiques.

Les dues entitats ecologistes valoren positivament la millora de qualitat de molts hàbitats i espècies que evidencien els informes científics que acompanyen la memòria, malgrat això, els informes demostren que segueix havent-hi hàbitats, espècies i espais en regressió. Els informes científics relacionen aquesta regressió amb l'excés de pressió causada per activitats subaquàtiques. Per tant, si l’objecte de la modificació del PRUG – segons es diu en el projecte d’ordre – és preservar i millorar l’estat de conservació del patrimoni natural de l’espai protegit cal, sens dubte, disminuir la pressió de les activitats subaquàtiques.

Així mateix, les dues organitzacions recorden que la millora experimentada és relativa, ja que el punt de partida inicial era el d'uns ecosistemes notablement degradats. Els informes científics avalen que, en tots els punts de mostreig, la presència i talla de les espècies sobre els quals s'ha fet seguiment no assoleixen encara valors òptims. El sistema està en recuperació, però no recuperat.

També es valora positivament l'èxit registrat per les campanyes destinades a modificar el comportament dels usuaris de les illes, com ara els "eco-briefings" i l'acompanyament de grups per part de guies professionals.

Per a l’ANG i la IAEDEN–Salvem l’Empordà l'adopció d'un model de gestió adaptativa és una mesura potencialment positiva, que hauria de permetre adaptar les pressions a les capacitats de càrrega de cada espai i a l'evolució dels indicadors biològics. El coneixement de la capacitat de càrrega i els resultats de la monitorització dels ecosistemes esdevenen la pedra angular d'aquesta estratègia. La memòria no inclou cap estudi de la capacitat de càrrega de cada punt d'immersió i el seu entorn ni un protocol que estableixi quin sistema d'indicadors s'adopta. Sense aquests fonamentals elements, la nova estratègia està abocada al fracàs.

A causa de les mancances identificades, la memòria no explicita amb detall quins criteris s'han establert per a la classificació de zones en funció del grau d'afectació. El resultat sembla excessivament discrecional, amb l'establiment de tres categories genèriques molt poc definides.

Donada l'absència d'un marc que permeti traslladar l'estat ecològic de l'arxipèlag a mesures de gestió, l'increment global de permisos d'immersió no està justificat i el grau d'incertesa sobre els seus possibles impactes és elevat. Cal recordar que en anys anteriors s’arribava a unes 60.000 immersions anuals, amb un màxim diari de 450 immersions. Amb la modificació del PRUG, es vol permetre unes 77.000 immersions, sense límit diari, només que no hi hagi més de 45 submarinistes simultàniament, és a dir, poden fer diversos torns de 45 submarinistes en un dia.

A més a més, aquest nou PRUG també augmenta significativament el nombre de zones d’immersió, doncs s’augmenta el nombre de boies. En el PRUG vigent hi ha un total de 12 boies d’amarrament i en aquesta modificació s’amplia a 17. És a dir, hi ha un increment del 33%.

Les dues entitats volen alertar del risc que representa la pèrdua del límit diari, ja que durant els mesos d’estiu la pressió sobre el sistema subaquàtic assolirà uns valors mai vistos sota el règim de llicències actual. Aquesta pressió puntual i molt intensa podria provocar, en superar-se la capacitat de càrrega, efectes irreparables sobre l'ecosistema com ara la pèrdua d'espècies o la degradació d'hàbitats fins més enllà de la seva capacitat de regeneració natural.

Així mateix, recorden que l’administració pública s’ha vist incapacitada de regular i controlar – segons la normativa vigent – l’activitat de moltes empreses homologades per fer activitat subaquàtiques, com ja va denunciar l’ANG l’octubre de l’any 2013 (document). Les dues entitats ecologistes creuen totalment impossible tancar una boia en cas que en dos mesos s’hagi exhaurit el nombre de llicències. Serà, una vegada més, paper mullat i de conseqüències molt pitjors per l’ecosistema marí i la seva conservació.

Per aquestes raons demanen:

Ajornar l’aprovació de la modificació d’aquest PRUG.Tramitar un nou PRUG que tingui com a objecte real la conservació i preservació dels espais natural de les Illes Medes, en comptes d’afavorir els interessos de les empreses que realitzen les activitats subaquàtiquesTenir en consideració totes les propostes realitzades en les al·legacions presentades per l’ANG i la IAEDEN–Salvem l’Empordà per tal de formalitzar un autèntic sistema de gestió adaptativa basat en indicadors.

Així mateix, l'ANG ha iniciat una recollida de signatures a través de change.org per demanar que es tramiti un nou Pla rector d'ús i gestió (PRUG) de les Illes Medes. L’objectiu és reforçar les al·legacions que van presentar al nou PRUG, i inundar la bústia del dirigent responsable en la matèria amb el clar missatge que la societat catalana no vol posar en perill els espais protegits per afavorir els interessos privats d’algunes empreses.

Tema Central

Els darrers anys la gestió de l'aigua, tant a nivell de país com a nivell local, s’ha vist associada a un seguit d’escàndols on, malauradament, el "poderoso caballero don dinero" hi ha tingut massa a veure. Al mateix temps l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha reduït al mínim la seva activitat de control-gestió afavorint determinades activitats que tenen un impacte molt sever sobre la qualitat dels ecosistemes aquàtics.

Anem a pams. La creació de l’Agència Catalana de l’Aigua al 1998 va ser vist inicialment per molts sectors com una peça clau per a la millora de la gestió de l’aigua al nostre país. L’atomització de competències que existia abans de la seva creació feia del tot difícil vertebrar una veritable gestió de l’aigua. Ara bé, l’ACA ja en el seu naixement tenia un problema que s’ha manifestat com a especialment determinant en els darrers anys: el seu finançament era molt precari, la qual cosa feia que la seva capacitat de gestió pogués arribar a estar molt compromesa, vaja lligada de peus i mans. Els governs dels diferents colors que ens han governat no han tingut una voluntat real de solucionar aquest problema, tant pel càstig electoral que pogués suposar (sembla que el clientelisme està a l’alça, mentre que el coratge i l’honradesa política és vista amb certa angunia per bona part de la classe política) com pel fet que políticament ja interessava tenir l’ACA amb una reduïda capacitat de gestió. De fet, i davant la perplexitat dels que escrivim aquest text, l’actual director de l’ACA, en Jordi Agustí, va manifestar en una reunió amb col·lectius ecologistes que l’activitat de l’ACA està en mans dels bancs que els hi han fet els préstecs econòmics. És a dir, no li feia massa pudor reconèixer que les entitats bancàries han de beneir l’activitat de l’ACA (i no cal oblidar que aquestes entitats tenen interessos econòmics en empreses de subministrament de l’aigua).

Això ha coincidit, com dèiem, amb tot un seguit d’escàndols on s’ha vist com la gestió de l’aigua anava relacionada amb escàndols tant econòmics com judicials. Així, l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), que havia estat considerada modèlica i fins i tot havia estat premiada pel seu funcionament, va ser posada a la venda per tal de fer calaix. La privatització es va fer de pressa i corrent, i normalment això és sinònim de malament. A la premsa es va poder seguir l’embolic més propi d’un guió d’un serial on empresaris, polítics, advocats, fiscals i jutges en són els protagonistes (ja voldrien els guionistes de “Damages” una trama tan sucosa): empreses que havien guanyat el concurs, però que no complien els requisits, òrgans de la Generalitat que denunciaven com la Generalitat havia resolt el concurs, etc. No ha estat l’únic cas, a Barcelona un jutge declarava que el preu de l’aigua era il·legal després de comprovar que Aigües de Barcelona (AGBAR) portava anys i panys cobrant l’aigua sense que existís un contracte de la concessió. Val a dir que les administracions es van afanyar a ajudar a l’empresa a solucionar ràpidament aquesta irregularitat (sembla que la pressa que tenen pels bancs i multinacionals és d’una escala temporal diferent de la que tenen per trobar solucions per a la gent desnonada o que no pot pagar el rebut de l’aigua).

Si anem buscant trobarem molts altres exemples, alguns d’ells a la ciutat de Girona. De fet, els contractes-convenis-pròrrogues del servei d’abastament d’aigua són una jungla de legalitat que de vegades freguen, o potser fins i tot podrien superar, els marges legals. Els orígens de tot plegat són força llunyans: el contracte amb Girona SA (la societat que es va fundar per al concurs per a l'explotació del servei municipal d'aigua potable) és del 1976, i el procés de contractació va començar el 1975, encara amb Franco viu. Aquest contracte del 1976 havia de ser per un màxim de 12 anys, per això l’any 1992, davant la dificultat de fer més pròrrogues, l’Ajuntament de Girona va haver de regularitzar aquesta situació. Sorprenentment, però, es va decidir crear una empresa mixta (público-privada), en comptes de fer un concurs públic. Els arguments que es van donar per explicar aquesta situació són ridículs. Concretament es diu que no hi havia possibilitat de concurrència perquè no hi havia d'altres empreses en el sector, si bé pocs mesos abans la mateixa Girona SA, el soci privat de l’empresa mixta, havia guanyat un concurs a Blanes en el qual es van presentar dues altres empreses. A dia d'avui, aquest contracte de Blanes continua actiu i en Narcís Piferrer, el gerent de l’empresa mixta que gestiona el subministrament d’aigua a Girona, també n'és el gerent. A més, van saltar-se la legalitat, ja que no va existir la possibilitat de que cap altra empresa es pogués presentar per aspirar a ser soci privat de l'empresa mixta. Si ens acostem a l’actualitat les coses no semblen millorar massa. L’any 2013, quan el conveni del 1992 caducava i hi havia sectors de la ciutadania que reclamaven canviar a un model públic de gestió de l’aigua, el govern de la ciutat va córrer a prorrogar el conveni. En un debat públic realitzat a la Casa de la Cultura el regidor de l’àrea, en Jordi Fàbrega, reconeixia que seria bo tenir un debat obert a la participació ciutadana sobre el tema. La credibilitat de la voluntat del govern de la ciutat sobre la participació ciutadana, però, és més que dubtosa si tenim en compte que als pocs dies signaven un nou conveni fins al 2020. “Participació sí, però no ara, potser d’aquí a uns vuit anys”, deuen pensar a l’Ajuntament. A més, els diners que va rebre l’ajuntament d’AGISSA en concepte de cànon inicial, uns 3,75 milions d’€, i que la ciutadania haurà de retornar amb escreix (no s’ha aclarit públicament el volum dels interessos que la ciutadania haurà de pagar a AGISSA mitjançant el rebut de l’aigua) van ser invertits en la compra del fons artístic “Santos Torroella”. En temps de crisi econòmica quan entre altres coses s’estava tancant l’aigua a les llars de persones del nostre país, no sembla molt adient la decisió de l’Ajuntament de Girona. I el que encara és pitjor és la forma d’actuar d’alguns polítics com l’alcalde de Girona, en Carles Puigdemont, que lluny d’acceptar públicament la decisió presa, va desinformar a la gent a través dels mitjans de comunicació i al mateix ple de l’Ajuntament afirmant que aquests diners eren una millora de la pròrroga quan eren un "crèdit" que s’haurà de tornar amb interessos i que implicarà un encariment del preu del rebut de l’aigua. Les coses no van acabar aquí. La passada legislatura es va suspendre tot d’una la comissió d'investigació de l’Ajuntament sobre la gestió municipal de l’aigua, sense que la ciutadania hagi escoltat cap argument del perquè es va suspendre. L’absència de transparència de la comissió ja es va posar de manifest quan es va evitar de totes totes que es fessin públiques les actes de la comissió. Els polítics dels grups del PP, CiU i del PSC hauran d’explicar tard o d’hora a la ciutadania per què no volen que coneguem el funcionament del servei d’aigua municipal. Val a dir que malgrat els esforços de la comissió, sembla que obtenir informació com ara el sou del gerent de Girona SA va estar fora de les capacitats (o potser de la voluntat) dels nostres polítics.

2015: PLA DE GESTIÓ DE L’AIGUA (Decret i Programa de mesures del “Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016‑2021”)

Però deixem de banda aquest marc no massa encoratjador i anem a parlar de la gestió dels nostres rius, rieres, llacs i estanys. La Directiva Marc de l’Aigua (DMA) europea aprovada l’any 2000, va suposar un motiu d’esperança en la millora dels nostres ecosistemes aquàtics, ja que establia que l’objectiu a assolir per les administracions competents en la gestió de l’aigua era el bon estat ecològic de les masses d’aigua. Per tant, assegurar l’aigua de qualitat a la ciutadania europea passava en bona mesura per assolir el bon estat ecològic dels ecosistemes aquàtics. Això suposava un canvi en l’orientació de la gestió que s’havia fet fins aleshores, i afavoria de manera inequívoca aquelles polítiques que preservaven o recuperaven el funcionament natural dels ecosistemes aquàtics. Val a dir que el cos de tècnics dels que disposa l’ACA van fer una feina d’alta qualitat en l’elaboració de plans, eines, mesures, etc. per tal de desenvolupar l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua. De fet era motiu d’orgull anar a congressos o simposis d’àmbit estatal o internacional i veure com en el teu país s’estava fent molta i bona feina. Entre els fruits que es van realitzar destaca l’elaboració el 2006 del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment. En aquest document tècnic es fixaven els cabals de manteniment dels diferents rius de les conques internes de Catalunya. El treball tècnic era d’un gran rigor i, fins i tot, establia la fluctuació estacional esperable en punts de la xarxa hidrogràfica dels cabals de manteniment (aquells cabals mínims que permeten un funcionament ecològic similar al natural del riu, és a dir, per sota d’aquest cabal el funcionament del riu s’ha de considerar no desitjable segons la DMA). Per tal que es poguessin assolir els cabals de manteniment s’havien de desenvolupar els Plans Zonals en les diverses conques o subconques fluvials, però el més calent és a l’aigüera: no existeix cap Pla Zonal gairebé 10 anys després del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment (el que és el mateix, no hi ha cap obligatorietat de respectar els cabals de manteniment). I així anar fent hem arribat al 2015, any en el que s’havia de revisar la feina feta segons la DMA. El govern català no podia fer com qui no vol la cosa amb el tema dels cabals de manteniment i ha mogut fitxa: ha fet públic el PLA DE GESTIÓ DE L’AIGUA (o el que segons la denominació oficial és el Decret i Programa de mesures del “Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016 2021”).

El Pla en qüestió lluny de suposar l’eina esperada per a aconseguir l’acompliment dels cabals de manteniment, inclou diversos aspectes que ens preocupa de manera molt important a les entitats ecologistes, conservacionistes i naturalistes, i que haurien de preocupar, i molt, a la ciutadania que vol viure en un país amb rius ecològicament sans (objectiu al que els europeus ens hem compromès segons la DMA). Anomenarem alguns dels punts que inclou el nou pla i que són el motiu d’aquesta preocupació (en les al·legacions que presentarà l’ANG i altres entitats es recullen més de vint punts):

1. S’han reduït a un 60% els valors dels cabals de manteniment inclosos en el Pla Sectorial del 2006. És a dir, s’ha fixat un nou regim de cabals de manteniment que són inferiors en un 40% respecte al fixats al Pla sectorial de cabals de manteniment. Per tant, els cabals de manteniment obtinguts com a conseqüència d’un estudi cientifico-tècnic rigorós s’han canviat a la baixa sense que cap argument tècnic justifiqui aquest canvi. La nostra conclusió és clara, els nous cabals de manteniment que figuren en el nou pla no asseguren el correcte funcionament ecològic (“el bon estat ecològic” si utilitzem la terminologia de la DMA) dels nostres rius.

2. Hi ha un riu, la Muga (de Pont de Molins fins al mar), i un tram, el tram final del riu Llobregat, pels quals el nou pla no defineix un cabal de manteniment. Al document no s’apunta cap raó coherent per a aquesta situació tant anòmala. El que sí que es pot deduir és la conseqüència d’aquest fet: un potencial incompliment de la llei. Per llei els usos de l’aigua estan jerarquitzats essent l’abastament a les poblacions prioritari i tot seguit ve la resta: l’industrial, el regadiu, etc. El cabal de manteniment és una restricció a l’ús de l’aigua a excepció de l’abastament. En resum, l’abastament ha d’estar assegurat sempre, llavors ve el cabal de manteniment i tot seguit els diferents usos. La no definició d’uns cabals de manteniment fa que de facto l’aigua es pot utilitzar per al reg sense tenir en compte els cabal d’aigua que necessita un riu per a funcionar com a tal (seguint el que marca la DMA). És a dir, sense un cabal de manteniment es podria deixar la Muga completament seca, ja que tota l’aigua que no s’utilitzés per abastar a la població es podria utilitzar pel reg deixant completament de banda el cabal de manteniment. Com ja hem comentat no sabem el perquè d’aquesta mesura. La veritat és que es dóna la circumstància, segurament casual, que el conseller, en Santi Vila, i el director de l’ACA, en Jordi Agustí, són de l’Alt Empordà. Una persona malpensada podria deduir que aquests responsables han triat la disminució de conflictes amb les comunitats de regants del seu territori davant la persistència de la Muga com a riu. En el cas del tram final del Llobregat també es dóna la circumstància que durant la campanya electoral a l’Ajuntament de Barcelona el candidat de CiU, en Xavier Trias, va posar l’accent en la voluntat de “desenvolupar econòmicament” la part final del Llobregat. Potser l’existència d’un cabal de manteniment per al tram final del Llobregat dificultaria un determinat “desenvolupament econòmic” que alguns responsables posen clarament per davant de l’estat dels nostres rius (tot i que la llei propugna tot el contrari). Altre cop, però, s’ha de ser malpensat per arribar a aquesta conclusió.

3. Existeix una manca de transparència en els criteris d’explotació de sistema Ter‑Llobregat. No s’aclareix, ni es defineix, quina font d’aigua i segons quins criteris i/o condicions s’utilitzarà per proveir d’aigua l’àrea metropolitana de Barcelona (aigua del Llobregat, de la dessaladora o del Ter). A més, ara la gestió s’ha privatitzat i per tant el criteri que es tindrà bàsicament en compte serà el del cost. Per tant, es de preveure que l’actual transvasament forassenyat de l’aigua del Ter (reduint-ne el seu cabal fins el 75%) es perpetuarà. Casualment aquesta manca de transparència ha coincidit amb la desaparició de la pàgina web de l’ACA del document on figuraven els compromisos de l’agència per anar retornant el cabal al Ter. La manca de transparència sobre la gestió del Ter és clarament manifesta.

4. El nou pla incorpora un mecanisme per invalidar les fites que es proposen per millorar l’estat ecològic, malgrat que en alguns casos ja s’han reduït fins a límits molt baixos com ja hem comentat. És a dir, el pla regula com desregular la gestió de l’aigua. Aquest mecanisme, tan adient per alguns sectors, és l’article 14, a on es concreta un llistat d’activitats que es podran realitzar malgrat que dificultin l’assoliment del bon estat ecològic del riu. Aquest article per si sol invalida tot el PLA DE GESTIÓ DE L’AIGUA. A més, excusar-se irònicament en la paraula “desenvolupament sostenible” per permetre la construcció de qualsevol tipus d’infraestructura és insultant. L’article original que han proposat és el següent:

Article14

Condicions per a noves modificacions o alteracions

14.1. Durant el període de vigència del pla es poden admetre noves modificacions de les característiques de les masses d’aigua encara que suposin que no s’assoleixen els objectius ambientals, sempre i quan s’adoptin les mesures factibles per pal·liar els efectes adversos en l’estat de les esmentades masses i que les modificacions es justifiquin en motius d’interès públic superior com beneficis per a la salut pública, el manteniment de la seguretat humana o el desenvolupament sostenible, que no puguin ésser assolits per altres mitjans que constitueixin una opció ambiental significativament millor per motius de viabilitat tècnica o despeses desproporcionades.

14.2 Les modificacions a què es refereix el punt anterior poden derivar-se de les següents tipologies d’activitats:

a) Activitats d’implantació directa al riu.

- Infraestructures de regulació per aprofitament de l’aigua.

- Infraestructures per a la prevenció d’inundacions.

b) Desenvolupament econòmic i social.

- Infraestructures de producció d’energia.

- Infraestructures vinculades al desenvolupament: aeroports, centres educatius, hospitals i altres.

c) Creació de xarxes i activitats estratègiques.

- Xarxes viàries i ferroviàries: carreteres, ferrocarrils, tren alta velocitat i altres.

- Xarxes de serveis: energia elèctrica, aigua, telecomunicacions i altres.

d) Infraestructures de protecció de la costa.

De fet amb un llenguatge planer i tenint present l’article 14.2 l’article diu el següent:

“Es podran admetre modificacions de l’estat de masses d’aigua si els interessos econòmics o estratègics dels grups de poder que tenen sobre la classe política tenen el desig d’executar certs projectes que els beneficiaran. Així, l’alta direcció de la Conselleria i/o de l’ACA, s’ho podrà saltar tot, és a dir ho podrà justificar normativament mitjançant aquest article sense pors a possibles demandes judicials o penals”. En resum, aquest articulat és un clar exemple de la desregulació i d’arbitrarietat per defensar un interessos econòmics molt concrets, interpretant i utilitzant de forma irrisòria el concepte “desenvolupament sostenible”. El desenvolupament sostenible s’entén com aquella forma de desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les de les generacions. Per tant, malament es comença quan s’admeten modificacions de les masses d’aigua per a la construcció d’infraestructures que res tenen a veure amb la seguretat i la salut. És precisament l’antítesi del desenvolupament sostenible.

Malgrat que l’aigua és (o hauria de ser) TRANSPARENT, de moment, la seva gestió és força TÈRBOLA. Els resultats d’aquesta gestió poc seriosa i subjecta a interessos econòmics poc respectuosos amb el medi natural ja s’està posant de manifest. Així, en la presentació de l’avaluació de l’estat ecològic de les zones humides de Catalunya realitzada el passat mes d’abril la premsa recollia les següents paraules dels tècnics de l’ACA: “L’examen general que hem fet indica que l’estat de conservació de les nostres zones humides és deficient; cal protegir-les, millorar-les. Es troben en un estat molt fràgil”. Aquest PLA DE GESTIÓ DE L’AIGUA a Catalunya pot ser, al nostre parer, una estocada important al funcionament ecològic dels nostres rius.

Comissió AIGUA-RIUS-ESTANYS de l'ANG

OPINIÓ

L'aigua és un bé essencial per a la vida i no una simple mercaderia. La forta pressió dels moviments socials mundials va aconseguir que l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides l'any 2010 declarés l'accés universal a l'aigua i al sanejament un Dret Humà fonamental per a la vida. Tot i això, la realitat és crua i injusta, el seu incompliment continua sent la major causa al planeta de mortalitat infantil.

Els països del sud del planeta, sobretot els de l'Àfrica Central han estat i són els més perjudicats. A Etiòpia l'accés a l'aigua no arriba al 25% de la població, estenent-se en la mateixa proporció els que no poden accedir a un adequat sanejament a Txad, Mali i un llarg reguitzell d'Estats africans i d'altres continents. Al primer món, a l'Europa mediterrània els efectes de la crisi global convulsionen el compliment dels Dret Humans més fonamentals amb l'anomenada pobresa energètica. Mentrestant, la Troika i les multinacionals de l'aigua no reparen en fomentar i fer-ne negoci. La Troika va forçar les privatitzacions dels serveis d'aigua facilitant el benefici de les multinacionals i l'empobriment del poble grec.

En aquest context s'estén un corrent mundial que vincula el Dret Huma a l'aigua amb la gestió pública amb empoderament ciutadà. El 2010, París, la capital de les grans multinacionals de l'Aigua (SUEZ i Veolia) remunicipalitza el servei d'aigua. Un any després, el 2011, el govern municipal de la capital francesa anuncia un 8% de baixada del rebut de l'aigua a totes les famílies i que han estalviat 35 Milions d'Euros. El 2014 afirmen que el Dret Humà a l'aigua ja és efectiu a París, no se li talla l'aigua a ningú per qüestions econòmiques. Berlín remunicipalitza sense por a indemnització en ple contracte de concessió, Montpeller, Nàpols, etc.

Aquí, en aquest país tan petit que no sap ploure som líders mundials en gestió privada de l'aigua. Més del 80% dels aproximadament 7 milions de catalans som subministrats per una companyia privada, gairebé monopolísticament per la multinacional SUEZ o alguna de les seves filials (AGBAR, SOREA, etc.). El recull indigne de males pràctiques en la gestió de l'aigua amb total impunitat al nostre país hauria d'avergonyir-nos. A Barcelona un jutge declara que no hi ha contracte d'aigua i que estem davant una concessió nul·la, al voler-ho arreglar en una fosca operació l'Oficina Antifrau de Catalunya veu injustificada la cessió del negoci de l'aigua a AGBAR per part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. A l'Ajuntament de Girona no volen quedar-se curts i compren obres d'art amb el cànon de l'aigua mentre s'executen talls a les famílies vulnerables, endeguen una auditoria sobre la gestió de l'aigua que davant fortes pressions pels escandalosos resultats es pretén amagar i llegim a la premsa i per twitter que finalment es portarà als Tribunals davant tanta irregularitat.

Malauradament, els despropòsits i la cobdícia a la conca del Ter no acaben aquí. El riu Ter és fruït de negoci gairebé des que neix fins a mar. Minicentral darrera minicentral curtcircuiten i assequen el riu "ara sí, ara no" des de les capçaleres fins als grans embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. Allà s'inicia l'espoli cap a Barcelona. Les desalinitzadores del Prat i de la Tordera havien de servir per “retornar” l'aigua al Ter, però es privatitza la gestió del sistema Ter-Llobregat amb un gran nyap (demandes i demandes guanyades per AGBAR amb el propòsit d'aconseguir el monopoli de la gestió en baixa i en alta) on ACCIONA, la multinacional que encara el gestiona, li surt més rendible extreure aigua del Ter i deixar la desalinitzadora del Prat a mínim rendiment. Resultat, els ecologistes a Girona fa uns dies denuncien davant el conseller del DTS, Santi Vila, i l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, l'incompliment dels cabals al Ter.

A Catalunya cal urgentment pujar-se al corrent mundial de la remunicipalització de l'aigua i també preservar el bon estat dels nostres rius i aqüífers que són la font de la nostra vida. Aigua és Vida estem il·lusionats i esperançats, vuit forces polítiques catalanes han demostrat voler caminar en aquesta direcció al donar suport al Pacte Social de l'Aigua.

Quim Pérez. Portaveu d'aigua d'Ecologistes en Acció i d'Aigua és Vida

RecomanaciONS

La primavera esclata i és temps de recol·lectar una gran diversitat d'espècies. Una de les més apreciades és el saüc (Sambucus nigra) anomenat també bon arbre, nom que ja ens fa intuir les virtuts medicinals que atresora. Durant el mes d’abril i maig se’n recullen les flors i a l’estiu els fruits ben madurs.

Se li coneixen propietats expectorants, mucolítiques, digestives, antioxidants, antidiarreiques, ... però un dels usos més importants és el de curar refredats i estats febrils.

Amb les flors acabades de collir es pot fer una deliciós aperitiu. Necessitem flors de saüc deixant el pecíol una mica llarg, 1 ou, 100 grams de farina, una mica de cervesa, sal i oli per fregir. Es prepara una mescla en un bol amb la farina, la cervesa, l’ou i una mica de sal. Se suquen les flors en la pasta i es fregeixen amb l’oli ben calent.

Cristina Bota. Activista de l'Associació de Naturalistes de Girona i coautora amb Carme Bosch del llibre "Guia del Recol·lector'

Entre les sortides naturalistes previstes per aquesta primavera hi havia la nocturna a veure amfibis per la Vall de Sant Daniel; es va fer el dissabte 4 d'abril, de 7 a 10 del vespre, essent prop de quaranta persones les que varen assistir-hi. 

Abans de començar es va explicar el material per a realitzar un seguiment científic d'amfibis. També es va comentar que aquesta fauna és nocturna, per això la sortida es feia al vespre. Ens vàrem trobar a l’aparcament de la Font del Ferro, i vàrem anar cap a la Riera de Sant Miquel. Allà hi ha un cartell informatiu de les diferents espècies d’amfibis de la vall. Es van explicar característiques anatòmiques i fenològiques aprofitant les il·lustracions del cartell i es van buscar larves d’amfibis a l’aigua, i sense gaire sort, ja que encara era de dia i estaven amagades sota fulles i còdols; es va quedar que a la tornada passaríem per aquest mateix punt per comprovar l’activitat nocturna d’aquest animals. El que si va aparèixer va ser un mascle de gripau comú (Bufo spinosus), es va agafar l’animal amb cura i es van explicar les característiques de l’espècie; es va alliberar a on s’havia trobat i es va seguir amb la ruta, en direcció a les argileres de Sant Daniel. 

Un cop allà es van explicar les característiques de les basses temporànies i les permanents, i es va posar èmfasi en que els amfibis requereixen basses temporànies per a fer les postes i passar una part important del seu cicle vital: l’etapa de larva. Es va explicar el procés de metamorfosi, i es van buscar larves per les basses temporànies. Se’n van trobar de salamandra (Salamandra salamandra), granota pintada (Discoglossus pictus), i tòtil (Alytes obstetricans). Ens va venir a veure un mascle de reineta (Hyla meridionalis) mentre buscàvem les larves. Es va comentar que calia estar atent als cants nupcials dels amfibis, i posar bé l’orella. Vàrem diferenciar dos cants, els de les reinetes, més evidents, i el d’un tòtil, va costar d’escoltar però un cop fet silenci es va poder apreciar aquest cant discret. 

Com que mirant els amfibis es va fer fosc vàrem tornar pel camí cap a la riera de Sant Miquel, i al arribar-hi: sorpresa! Allà on abans no hi veiem larves a simple vista, ara en hi havia de salamandra que havien sortit dels seus refugis i caminaven pel fons de la riera buscant aliment. Els assistents de la sortida van poder comprovar amb els seus ulls l’activitat nocturna d’aquests animals. Quan tornàvem a l’aparcament dos joves participants, n’Enric i en Martí varen veure quelcom que es movia dins la riera, ens van cridar, vàrem anar-hi, i era un mascle de tritó verd (Triturus marmoratus) en zel, que ens va congratular amb els seu patró de colors espectacular i la seva llarga cresta. Vàrem agafar i observar uns minuts aquesta magnifica troballa, la vàrem tornar a la riera. Amb aquest urodel tan interessant com poc conegut per la majoria de gent ens vam acomiadar fins a la propera sortida. 

Els assistents, grans i petits, ho varen trobar molt interessant, atès la temàtica i la possibilitat de trobar fauna poc usual pels voltants de Girona, i que calia fer més sortides d’aquest tipus. En pensarem de noves; avisarem, atents a la nostra web. 

Iago Pérez Novo. Biòleg de la Societat Catalana d’Herpetologiad